El món de l'Anna

v* 1 tr 1 Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.

2 tr 1 Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts.

3 pron 1 Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.

4 tr 1 Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.

5 intr Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l'esquerra.

6 tr 1 Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.

7 tr fig 1 Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l'amistat amb algú.

8 intr 1 Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.

9 tr Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.